Cris

Y para cerrar la ronda de agradecimientos he dejado la última de todas a la más importante para mi, mi hermana, tú, Cris.
Podría agradecerte mil cosas, ya son unos añitos en el cargo de hermana mayor, el cual todo sea dicho de paso has desempeñado con buena nota. Pero quiero centrarme en la boda, no solo en ese día, sino en todo el proceso, eres con diferencia la persona que más se ha implicado, la que más me ha ayudado, la que más ilusión nos ha demostrado desde el momento en que te dijimos que nos casábamos.
He dejado en tus manos más de una decisión que has tomado no con cierto temor a equivocarte, cuando yo estaba completamente segura que siendo tú quien decidías sería tan a mi gusto como si yo misma decidiese.
Viniste a comprar el vestido conmigo, aguantaste mi etapa más mono-temática jamás vivida por mi estoicamente! Decoramos mentalmente juntas tantas veces el local! Te acuerdas? Una y otra vez hablando de la boda! Siempre he podido contar contigo, parece que por ser hermana, familia ya tenga que ser así, pero no, no siempre lo es, no todos los hermanos tienen la relación que tenemos nosotras, somos y lo sabemos, afortunadas por ello...
No suelo decirlo, quizás porque se da por sabido, quizás por falta de costumbre, no se, no está muy claro, pero se que lo sabes, te quiero, y no un poco, no un mucho, te quiero todo lo que se puede querer a una hermana.
Hubo un día en el que un hombre o más bien un mamarracho puso distancia entre tú y yo, pero solo fue una distancia física, nunca de corazón. Y ahora, un hombre, de los de verdad, de los buenos, creo que nos ha unido más a pesar de llevarme lejos con él.
Eres y siempre serás mi hermana mayor, mi modelo a seguir, mi ejemplo, quien de pequeña se enfadaba cuando la seguía a todas partes y la llamaba tata, quien me calmaba cuando me salia la vena rebelde y cabeza loca. Con quien he compartido fiestas, amigos, vida!
Por todo esto y por todo lo que aun nos queda por compartir, gracias, gracias y mil veces gracias!!!

Gràcies

Vull dir tantes coses que crec que alguna es quedarà en el camí, vull agrair tan i tant que en fa por que les paraules no expressin bé els meus sentiments…

Fa tan sols una setmana que va esdevenir el dia més important de la meva viva, el dia del meu casament. Com no podia ser d’un altra manera vàrem decidir que fos al meu poble, si ho se, no soc filla de Sant Joan, però jo en sento santjoanenca i crec que és l’important, don et sens. Així doncs vàrem començar amb els preparatius, la paperassa i tot plagat sabem que és complicat, una bona feinada! Busca local, restaurant, recopila documentació, etc., etc.

Vam estar pensant, perquè no fer-ho més familiar? Més informal? I perquè no dir-ho tot? Mes econòmic? Així doncs vam demanar a l'ajuntament de llogar el centre civic, local on tantes i tantes hores hi havia passat de assagar a la coral, al teatre, a les bruixes, lloc on tants bons moments hi havia passat aquests últims anys. Teníem clar que cap lloc podia ser més increïblement bonic per unir-nos per sempre que un Castell, i sorpresa! A Sant Joan tenim un preciós! L’estada Juvinyà.

Un cop teníem tot clar ens vam posar amb la part teòricament difícil, demanar-ho a l'ajuntament… I sabeu que? Difícil? Gens ni mica! Ens ho han posat tot tan fàcil! No només han fet la seva feina, han anat tots més enllà del que es podria dir com raonable, he sentit implicació per part seva posan-me les coses tan fàcils que tot hi ha sortit millor del que podíem esperar.

Evidentment vull agrair als amics, a la família! Tot el que han fet, la seva implicació, que fessin del nostre dia el seu. A l’Albert Anglada, que ens ha donat més del qual vàrem demanar al millor dels preus, però per sobre de tot vull agrair el seu somriure sempre present i la seva incondicional prediposisicio a fer el que calgués per què tot anés com la seda.

Vull agrair a l’Helena Dorca haver fet de mestre de cerimònia o com diem de broma de mossèn, va ser tan bonic que no vaig poder més que plorar d'emoció, però sobretot vull agrair-te Helena la teva amistat.
A l’Imma que ens va sorprendre demanant-nos just el que li volíem demanar nosaltres a ella, que ens tornes a casar a la seva manera, amb un ritual on els papers i la legalitat no tenen res a veure, on només els sentiments fan que la unió sigui per sempre. Va ser emotiu, bonic i diferent, tothom va quedar encantat però sobretot nosaltres dos, com també ens va passar uns minuts abans amb l’Helena, qui
millor que una amiga per fer-ho? Gràcies Imma, gràcies per tot, gràcies per la teva amistat i per ser tan única.

Jo ja fa molt temps que estimo aquest meravellós poble que es Sant Joan les Fonts, ara, gràcies a tots, la família, els amics que no havien tingut el plaer d'estar abans a Sant Joan han quedat ben enamorats del llosc, del seu color i olors, però per damunt de tot de la seva gent.

I per ultim, però no menys important vull agrair al què ja és el meu espòs que estimi a la meva gent, a la meva família i al meu poble. Gracias Emi por ser como eres, por quererme, por dejerte querer gracias por aparecer un día en mi vida y no marcharte nunca más de mi lado.

Gràcies Sant Joan les Fonts per adoptar-me!!